El nucli caudat és una regió del cervell implicada en la fisiopatologia del Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH). És un component dels ganglis basals i està format per tres parts: el cap, el cos i la cua. Juntament amb una altra regió dels ganglis basals, el putamen, formen el que es denomina cos estriat, una massa de substància grisa situada a la base del cervell i en la part externa de cadascun dels seus ventricles laterals.
 

Fins ara, els estudis de neuroimatge havien detectat anomalies morfomètriques en aquest nucli en pacients amb TDAH. Tanmateix, en alguns estudis aquestes anomalies apuntaven a una disminució del volum del nucli dels TDAH, mentre que en altres es trobaven parts del nucli que havien augmentat. En part, els resultats discordants semblen derivats per les diferents metodologies emprades. Alguns estudis han utilitzat tècniques automàtiques sense un mètode estàndard per segmentar automàticament les estructures cerebrals del nucli caudat, i d’altres han fet servir tècniques manuals que no distingeixen la divisió entre el cap i el cos del nucli. A més, les mostres emprades per fer els estudis han estat sempre petites, el que resta contundència als resultats obtinguts.
 

El grup d’investigació del doctor Vilarroya es va proposar desenvolupar un mètode d’estudi per neuroimatge que permetés segmentar de manera senzilla i ràpida el nucli caudat, distingint el cap del cos, a fi de comprovar la seva implicació amb el TDAH. La mostra de la recerca va incloure 39 infants (35 nois i 4 noies) amb TDAH, procedents de la Unitat de Psiquiatria Infantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, i 39 infants (27 nois i 12 noies) com a grup de control, procedents de la comunitat, sense el trastorn. És una de les mostres més àmplies que s’han fet servir fins ara en recerques sobre aquest trastorn.
 

Els resultats de l’estudi mostren, per primer cop, que les anomalies del nucli caudat en els infants amb TDAH provenen d’una alteració diferencial del cap i el cos del nucli caudat dret. En comparació amb els subjectes control, els pacients amb TDAH presenten un nucli caudat dret més petit, però aquesta disminució s’ha d’atribuir exclusivament al cos, ja que en les mesures del cap dret dels dos grups no hi ha diferències significatives. A més, aquestes alteracions en el caudat dret dels TDAH arriben a invertir l’asimetria observada en el grup control entre els nuclis caudats drets i esquerres: el grup TDAH presenta un cap del caudat dret més gran que l’esquerre i un cos del caudat dret més petit, mentre que el grup control presenta l’asimetria contrària, és a dir, el cap dret més petit que l’esquerre i el cos dret més gran, que és l’observada habitualment en la població general en la literatura prèvia.
 

Aquesta troballa apunta a que el mètode dissenyat pels investigadors pot ajudar a confirmar el diagnòstic de la malaltia TDAH a partir de les anomalies estructurals de les regions implicades, i aprofundeix en el coneixement sobre els mecanismes fisiopatològics del trastorn.
 

En el treball hi han participat Virginia Tremols^(a,b); Anna Bielsa^(c); Joan Carles Soliva^(a); Carol Raheb^(c); Susanna Carmona^(a); Josep Tomàs^(c); Joan Domingo Gispert^(g); Mariana Rovira^(d); Jordi Fauquet^(e); Adolf Tobeña^(a); Antoni Bulbena^(f); i Oscar Vilarroya^(a) 
 

a) Unitat de Recerca en Neurociència Cognitiva del Departament de Psiquiatria i de Medicina Legal de la UAB
b) Departament de Pediatria USP Institut Universitari Dexeus
c) Unitat de Padiopsiquiatria. Hospital Vall d’Hebron
d) CRC Corporació Sanitària
e) Departament de Psicobiologia i de Metodologia de les Ciències de la Salut de la UAB
f) Institut d’Atenció Psiquiàtrica, IMAS
g) Institut d’Alta Tecnologia – Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona